LA HISTÒRIA DEL NOM79 / 528
Plaça de la Boqueria
Al llibre: Boquería (plaza de la)
Creus, un obelisc no construït i el Liceu.
El Pla de la Boqueria aplega diversos tipus d'espectacle. Balaguer passa de creus devocionals a un monument reial mai construït i al teatre que va transformar la plaça.
IMATGES DEL PASSAT

El Pla de la Boqueria, pintat per Achille Battistuzzi.
Didier Descouens · Domini públic · Font SEGONS BALAGUER
Explica el Cap de Creus a través d'una seqüència de creus franciscanes. Un obelisc previst per a celebracions reials el 1802 va arribar a la cerimònia de la primera pedra, però no més enllà. El seu llarg relat segueix llavors la construcció i obertura del Liceu, i l'incendi i la reconstrucció que van convertir el teatre en un drama cívic propi. Balaguer recorda haver assistit a l’enlluernadora obertura del Liceu el 1847. Un incendi iniciat a la sastreria el destruí el 1861; la reconstrucció permeté reinaugurar-lo l’any següent.
EL VINCLE AMB BARCELONA
Santa Anna i Montsió connecten directament amb la institució musical anterior que va precedir el trasllat del Liceu. El carrer de la Boqueria subministra la història de la porta. La plaça és, per tant, tant un llindar de la ciutat vella com un escenari per a l'ambició cultural del segle XIX.
DE LES PÀGINES ORIGINALS
“El poble la anomena pla de la Boqueria, i abans també s'anomenava plaça de Cap de Creus, perquè fins a ella s'estenia la sèrie de creus que els terciaris de l'ordre de Sant Francesc d'Assís havien col·locat en el tros de la Rambla comprès entre el convent de dit sant i aquell punt, sens dubte per a la devoció del Via crucis.
De «Boquería (plaza de la)» · tom 1, pàg. 162 · 1888 · Traducció al català
Llegir l’entrada completa de Balaguer PER QUÈ AQUESTA CATEGORIA?
Llocs: La plaça comparteix Boqueria amb el carrer contigu i l'antiga porta. Llocs identifica aquesta referència geogràfica local, no el Liceu ni un monument sense construir.
Una ciutat llegida a través d'un llibre del segle XIX. Sobre les nostres fonts