LA HISTÒRIA DEL NOM520 / 528
Viladomat
Carrer de Viladomat
1678–1755Art després del setge
El pintor la ciutat del qual va sobreviure en tela.
El carrer honora Antoni Viladomat, pintor barceloní. Balaguer recorda els seus quadres de sant Francesc, salvats de la destrucció de l’antic convent franciscà.
IMATGES DEL PASSAT

Sant Francesc rebent els estigmes, de la sèrie d’Antoni Viladomat que comenta Balaguer.
Antoni Viladomat i Manalt · Domini públic · Font SEGONS BALAGUER
Balaguer diu que va proposar el nom per honrar Antoni Viladomat. Dona especial atenció a una sèrie sobre la vida de Sant Francesc, rescatada de la destrucció de l'antic convent franciscà i conservada a través de les institucions comercials i artístiques de la ciutat. Destaca la coherència del pintor: Francesc continua sent recognoscible mentre el rostre envelleix d’un llenç a l’altre. Fins i tot es creia que una figura del baptisme retratava el mateix Viladomat.
EL VINCLE AMB BARCELONA
Viladomat va ser un important pintor de la Barcelona del segle XVIII. Les seves obres religioses pertanyien a una ciutat que reconstruïa la seva vida després de la guerra i la derrota política. La supervivència i la col·lecció pública d'aquelles pintures ofereixen una altra forma de continuïtat, al costat dels records institucionals registrats en carrers propers.
DE LES PÀGINES ORIGINALS
“Al claustre de l'antic convent de Sant Francesc hi havia 25 llenços d'aquest pintor, representant diversos actes de la vida de Sant Francesc d'Assís. Van poder afortunadament salvar-se de la destrucció general, i la Junta de Comerç els va fer col·locar en una de les sales de la Casa Llotja, formant avui part del Museu de pintures que té l'Acadèmia de Belles Arts.
De «Viladomat (calle de)» · tom 3, pàg. 290 · 1888 · Traducció al català
Llegir l’entrada completa de Balaguer PER QUÈ AQUESTA CATEGORIA?
Persones: El carrer honora Antoni Viladomat, pintor barceloní del qual Balaguer descriu la sèrie de sant Francesc. Per això figura a Persones.
Una ciutat llegida a través d'un llibre del segle XIX. Sobre les nostres fonts