LA HISTÒRIA DEL NOM510 / 528
Bertrellans
Carrer de Bertrellans
ABANS I ARAEl mapa utilitza el nom i la ubicació actuals: Carrer de Bertrellans. L’encapçalament original del llibre es conserva al lector i a la cerca.
Una habitació escrita amb pensaments
Un resident sense nom va convertir la seva habitació emblanquinada en un àlbum. Balaguer recorda parets cobertes de pensaments, citacions i proverbis, una col·lecció privada escrita a llapis o carbó.
SEGONS BALAGUER
El carrer uneix Canuda amb Santa Anna, i Balaguer atribueix provisionalment el seu nom a una família. El seu veritable interès és l'habitació del resident: observacions extravagants es trobaven al costat de reflexions serioses, mentre que els proverbis orientals ocupaven la seva pròpia secció. No dona cap nom, data ni biografia addicional per a l'escriptor a les parets.
EL VINCLE AMB BARCELONA
Canuda i Santa Anna situen aquest petit record domèstic al llarg de la seva ruta registrada. L'episodi ofereix un tipus diferent de rastre literari dels autors cèlebres del llibre: paraules disposades dins d'una habitació ordinària, conservades aquí només a través de la breu descripció de Balaguer.
DE LES PÀGINES ORIGINALS
“No fa molts anys vivia en una casa d'aquest carrer un home original i rar, conegut per les seves excentricitats. Havia fet emblanquinar el seu quart, i amb un llapis o carbó escrivia a les seves parets els pensaments que li ocorrien, ja propis, ja trets d'autors antics. Aquelles parets eren un àlbum grandiós, on es llegien les extravagàncies més rares al costat de pensaments profunds i sentenciosos. Tot un llenç de paret, com una pàgina especial, estava destinat a inserir proverbis orientals, als quals la persona de què parlem es mostrava singularment aficionada.
De «Vertrallans (calle de)» · tom 3, pàg. 278 · 1888 · Traducció al català
Llegir l’entrada completa de Balaguer PER QUÈ AQUESTA CATEGORIA?
Persones: Balaguer interpreta temptativament Vertrallans com a cognom; el veí que escrivia a les parets no n’és el referent demostrat. Per això figura a Persones.
Una ciutat llegida a través d'un llibre del segle XIX. Sobre les nostres fonts